ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT

Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l'art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars... I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s'autoanomenava) i que durant molt de temps s'ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s'ocupa de l'art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d'aquesta darrera.

L'alboronia és un plat d'origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l'albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s'afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!

Aquí teniu els ingredients:

- 3 albergínies

- 1/2 kg de carabassa

- 1/4 kg de pebrots verds

- 1/2 kg de tomàtiga

- 1/2 kg de ceba

- 3 codonys

- oli

- vinagre

- sal i pebre bo

Mirau si és fàcil:

1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d'oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).

2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n'heu d'afegir. Quan s'hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l'alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s'estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.

3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d'entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l'alborina sobre elles.

Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits... però les vegades que he fet l'alboronia m'ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.

Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!

Salut i bon profit!

PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!