Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceba. Mostrar tots els missatges

GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I "NACHOS" CASOLANS. PICADES D'ESTIU (V)


Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d'aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,... Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!


Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d'estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als "nachos". 


De guacamole n'havia fet altres vegades. De "nachos" no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels "nachos"

Ingredients:

- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d'oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar

Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l'oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d'aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d'un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l'ajuda d'una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l'altre ja s'han cremat!


Anem amb el guacamole

Ingredients:

- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d'una llimona

Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d'alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!


Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d'alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!


Fins la pròxima!

PD: Convé fer els "nachos" el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d'un dia per l'altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!
PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.
PD3: La polenta l'he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.
PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.
PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l'ou en podeu menjar!!!!!!

BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK...)


Si, avui ens posam una mica "americans". En concret, de la costa est d'Estats Units. New York!!! 

Fa unes setmanes, cercant llibres de cuina per internet en vaig trobar un que me va cridar l'atenció: Nueva York. Las recetas de culto de Marc Grossman. Tracta sobre cuina típica americana. La que veim a les pelis, i a mi, totes aquestes coses m'encanten... No hi puc fer més. Vaig cercar unes quantes crítiques i quan vaig veure que tothom en xerrava bé, me vaig decidir del tot.


El vaig comprar a Barcelona per les vacances de Pasqua i estic enganxada a les seves fotos. M'encanta! Hi ha receptes de les típiques (i que pens posar en pràctica algun dia): cheeseburger, donuts, bagels... Però també n'hi ha d'altres que no coneixia de res. Entre elles aquests bialys. Els bialys venen a ser cosins dels bagels, però no s'han de bullir abans de coure, no tenen forat i en el seu centre duen un farcit ben original.


A més, el llibre posa el farcit típic d'aquest panets, pel que n'he fet una adaptació i... vaja, que he dinat d'un d'ells i n'hagués menjat dos o tres! Molt bons! L'aspecte pot ser no és del tot el que hauria de ser, però ja aniré practicant amb la forma. Va, deix de posar-vos les dents llargues i vos pos la recepta.


Ingredients pels bialys (en surten 6):

- 400 gr de farina
- 25 gr de llevat fresc
- 1 cullerada de sal
- 1 cullerada d'oli
- 1/4 de l. d'aigua tèbia

Per la guarnició:

- 3 cullerades d'oli d'oliva
- 150 gr de ceba
- 1 cullereta de llavors de rosella
- 1 cullereta de sal
- prebe bo


Comencem!

1- Mesclau la farina, la sal i el llevat en un recipient. I per separat mesclau l'oli i 'aigua.

2- Afegiu el líquid als sòlids i mesclau durant uns 10 minuts. La pasta tornarà elàstica i enganxosa. Aquesta tasca la podeu fer a mà, però si teniu un robot de cuina vos estalviarà moooolta feina.

3- Posau oli a les parets i a la base d'un recipient i posau-hi la pasta a dins, tapat amb plàstic. Ha de reposar fins que hagi doblat la mida.


4- Quan hagi doblat la mida, feis sis bolletes i posau-les sobre un paper de forn. Se vos enganxarà a les mans, per tant vos recoman untar-vos les mans en oli. Deixau-les reposar una horeta, més o manco.


5- Mentre, preparau la guarnició que anirà a sobre. Posau en una pella: 2 cullerades d'oli, la ceba tallada ben petita, les llavors de rosella i sofregiu-ho tot. Rectificau de sal i prebe bo si trobau que fa falta.

6- Pitjau la part central de cada bolleta fent com un cràter, i posau un poc del sofregit de ceba que heu fet.


Forn a 225º, uns 10-12 minuts o fins que els bialys estiguin una mica daurats. Estaran cuits quan en tocar-los sonin a buit.

El farcit l'he fet una mica a la meva manera, ja que no he trobat tot el que deia al llibre, però vaja, jo ho he trobat boníssim!

Farcit:

1- Obriu els bialys i posau unes fulles d'enciam sobre la base.

2- Feis una mescla de bonítol (un potet petit, i eixugau tot l'oli que pogueu), una bona cullerada de maonesa, dues cullerades i mitja de nata, i la ceba que vos hagi sobrat de guarnir els bialys. Posau aquesta mescla per sobre de l'enciam.

3- Per acabar, tallau rodanxes de cogombres envinagrats i posau-les per sobre del bonítol. Tapau amb la tapadora del bialy... i no espereu! A menjar!!!


Ja me contareu si vos ha agradat!

Salut!



MUFFINS DE CEBA I FORMATGE


Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la "pastisseria salada" era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m'esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.


I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l'Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n'hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre "Delicias para compartir" té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes...


D'entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada... I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M'encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.


He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que...

Ingredients:

- 50 gr de ceba vermella
- 1 escalunya petita
- 350 gr de farina
- 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)
- 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l'he posat fresc)
- 4 culleretes de llevat en pols
- 1 i 1/2 culleretes de sal
- 1 cullereta d'orenga
- 80 ml d'oli d'oliva suau
- 2 ous
- 250 ml de llet


Pas a pas:

1- Picau l'escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l'oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!

2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l'orenga. Mesclau-ho bé tot.

3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l'oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l'oli del fregir.

4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d'anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.

5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.

Forn a 190º, uns 20-25 minuts.


I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!


Bon profit!!!



ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT


Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l'art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars... I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s'autoanomenava) i que durant molt de temps s'ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s'ocupa de l'art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d'aquesta darrera.


L'alboronia és un plat d'origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l'albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s'afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!

Aquí teniu els ingredients:
- 3 albergínies
- 1/2 kg de carabassa
- 1/4 kg de pebrots verds
- 1/2 kg de tomàtiga
- 1/2 kg de ceba
- 3 codonys
- oli
- vinagre
- sal i pebre bo



Mirau si és fàcil:

1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d'oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).

2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n'heu d'afegir. Quan s'hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l'alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s'estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.

3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d'entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l'alborina sobre elles.


Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits... però les vegades que he fet l'alboronia m'ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.


Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!


Salut i bon profit!

PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!