GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I "NACHOS" CASOLANS. PICADES D'ESTIU (V)

Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d'aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,... Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d'estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als "nachos". 

De guacamole n'havia fet altres vegades. De "nachos" no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels "nachos"

Ingredients:

- 200 gr de polenta

- aigua

- 1 i 1/2 cullereta de sal

- 1 cullereta de sucre

- 2 i 1/2 cullerades d'oli

- paprika i caiena

- més oli, sal i caiena per pintar

Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l'oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d'aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d'un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l'ajuda d'una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l'altre ja s'han cremat!

Anem amb el guacamole

Ingredients:

- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)

- 2 tomàtigues petites

- 1/2 ceba petita

- caiena

- sal

- 1 cullereta de coriandre ben picat

- el suc d'una llimona

Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d'alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d'alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

Fins la pròxima!

PD: Convé fer els "nachos" el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d'un dia per l'altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

PD3: La polenta l'he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l'ou en podeu menjar!!!!!!

PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D'ESTIU (IV)

Continuam amb les picades d'estiu. Us han agradat les anteriors? Aquesta té part de descobriment recent mesclat amb la recepta d'una amiga que ens agrada molt.

No record on vaig descobrir aquest tipus de pa, segurament en alguna d'aquestes revistes de "com ser el més guai de l'estiu" o "com muntar el sarao perfecte a casa". El cas és que investigant per la xarxa he trobat a uns al·lots que tenen un blog que es diu cocinando con catman on tenen aquesta recepta, i l'he volguda provar.

Resulta que el pa de pergamí (o pa carasau) és un plat típic de Cerdenya que va néixer per la necessitat dels pastors de dur-se'n un pa que duràs durant els seus desplaçaments amb els ramats (a Mallorca tenim les galletes d'oli per aquestes coses). És un pa molt fi i cruixent. El pa de pergamí és també a base de plats com el "pane frattau", però en aquesta ocasió farà d'acompanyant del segon plat, l'hummus.

L'hummus és un plat antiquíssim. Es creu que té els orígens en l'antic Egipte, i és un puré amb base de ciurons i pasta de sèsam. No es necessita cuinar, per tant us estalviau la calor del foc a la cuina!

Preparats per les dues receptes?

PA DE PERGAMÍ (cocinando con Catman)

Ingredients:

- 175 gr de farina de força

- 60 gr de sèmola de blat

- 1 cullereta de sal

- 125 ml d'aigua

Preparació:

Mesclau primer tots els sòlids i anau afegint l'aigua a poc a poc fins que quedi tot ben lligat. Si resulta mala de manejar per massa líquida afegiu una mica més de farina. 

Feis 6 bolletes i aprimau-les bé fins que quasi siguin com un tel. Heu de coure cada pa al forn per separat (220º) i estau molt atents, perquè haureu de girar el pa quan hagi agafat una mica de color per sobre. Anau molt en compte, heu de ser ràpids perquè es pot cremar en un no res! Jo els he tingut 3-4 minuts per banda, i quan el forn ja estava molt calent ha estat suficient un poc menys de temps.

HUMMUS (Aina)

Ingredients:

- 1 pot de ciurons gros

- 2 cullerades de tahin

- 2 dents d'all

- sal

- comí

- suc de llimona

- oli d'oliva

Preparació:

Triturau els ciurons amb la salsa tahin i les dents d'all. Afegiu el suc de llimona (jo he posat el suc de mitja llimona). Afegiu al vostre gust, la sal i el comí. Anau afegint l'oli fins que quedi amb una textura pastosa però no seca. Això també ho haureu de fer un poc a ull. Anau tastant fins que trobeu que us agrada (aquesta és la millor part de cuinar!). Posau l'hummus en un bol i presentau amb un raig d'oli per sobre i un polsim de pebre bord (coent o dolç a gust del consumidor).

La pròxima recepta ja serà la darrera de les picades d'estiu. Bon profit!!!

PD: No és imprescindible, però per l'hummus, he tret les pells dels ciurons ja que és una de les parts que causa més gasos en aquest llegum. Són molt fàcils de treure, just heu d'agafar un ciuró amb una ma i amb l'altre fer com una pessigadeta i la pell sortirà tota sola. En 5 minutets tendreu tots els ciurons pelats. 

CONFITURA DE PEBRES. PICADA D'ESTIU (III)

Una altra confitura! I de pebres! Sí, ja sé que no és el més habitual, però tampoc ho era l'anterior de cherries, no? I segur que els que l'heu provada em donareu la raó.

La recepta que us duc avui és la mescla de les receptes de dues amigues, na Carme i n'Esther. De cada una he agafat el que més m'ha agradat: de na Carme el color i de n'Esther la senzillesa de la recepta. 

És una confitura per quedar molt bé en qualsevol reunió, acte, sopar, dinar... o fins i tot com a detall per regalar. I ara, a l'estiu, és el moment ideal per fer-la ja que és una verdura pròpia d'aquesta època. 

Les proporcions d'aquesta recepta són molt fàcils, anem amb els ingredients:

Ingredients:

- 1 part de pebres*

- 1/2 part de sucre

- 1/4 part de vinagre

Realització:

Com ja podeu veure, és una recepta amb unes proporcions molt fàcils. Per exemple: si en voleu fer un kg de verdura, heu de posar mig kg de sucre i un quart de vinagre. Aquesta vegada jo he fet un pebre de cada i n'ha sortit 360 gr de verdura, ideal per un pot no molt gros.

Tallau els pebres en tires molt finetes. Posau tots els ingredients en una olla (si teniu greixonera molt millor). Foc mitjà fins que caramel·litzi tot, això vol dir uns 3/4 d'hora, més o manco, depenent de la quantitat que en volgueu fer.

Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d'una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

Aquesta confitura és ideal per a menjar a una taula de formatges. Preparau una safata amb diferents classes de formatges i pans i els vostres convidats no en deixaran ni una miqueta!

Bon profit!!!

(*) Si voleu fer la confitura d'un sol color, és millor que només utilitzeu pebrot vermell. Però si voleu donar un toc de color, afegiu pebre groc i verd, però no en parts iguals, sempre és millor que n'hi hagi una mica més de vermell. Pel meu gust! I ja sabeu que per gust...

PD: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D'ESTIU (II).

Voleu una altra recepta d'estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d'albercocs, prunes, taronges... inclòs de magranes agres!

El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar... I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l'hivern s'agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres... de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d'all (aquesta no l'he provada de fer... no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l'èxit d'aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte... et voilà!

Voleu la recepta? Anem!

Ingredients:

- 1 kg de tomàtigues cherry netes
- 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
- el suc d'una llimona
- 1/2 tassó d'aigua

Pas a pas:

Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s'enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d'enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n'he fet 1,4 kg, i l'he tenguda un poc més d'una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d'una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

Bon profit!

PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

PALS DE PA. PICADES D'ESTIU (I)

Ha començat l'estiu! Sí, vacances escolars, calor, gent per totes parts... i ganes de fer poques coses dins la cuina amb la calor que fa.

El que sí fa moltes ganes és quedar amb els amics per fer soparillos i coses d'aquestes. O no? Quedar en algun lloc on hi faci un poc de fresca per provar d'arreglar el món, i de passada menjar coses que no serien normalment per un sopar, si no que serien més per fer una picada.

He cercat en apunts meus, llibres i per internet per trobar receptes que em fessin ganes, i n'he trobades unes quantes. Durant unes quantes setmanes us mostraré les que m'agraden i les que he trobat que també m'han agradat. Per tant n'hi haurà que són meves i d'altres que no, però crec que el conjunt és bastant complet per agradar a tothom.

Començam per la primera, pals de pa acompanyats de pernil salat. Aquest tipus de pa ens el duen moltes vegades als restaurants per entretenir la gana. Però el que us duc no és exactament com aquell, és més tovet, bo de menjar, i "tunejat" amb diferents coses que li donen un punt extra de color i sabor.

Anem amb la recepta, ja veureu que no té molt de misteri.

Ingredients:

- 410 gr de farina normal
- 1 sobre de llevat especial per pa
- 120 gr d'aigua tèbia
- 90 gr de llet
- 50 gr d'oli d'oliva*
- 10 gr de sucre
- 8 gr de sal
- 1 ou
- Extres: pebre bord, caiena, sal Maldon, herbes aromàtiques, sèsam, llavors de rosella...

Anem per feina!

Posau tots els ingredients en un bol i mesclau-los bé. Veureu que de seguida tot lliga perfectament. Quan vegeu quela pasta ja no s'aferra al bol la treieu i treballau sobre una superfície amb un poquet de farina a sobre (no s'enganxa massa, no en poseu molta). Aprimau la pasta amb el rodet i tallau tires llargues i molt fines. Amb la ma donau una mica de forma. No us preocupeu que us quedin tots diferents, és la gràcia que tenen.
Posau els pals de pa sobre el paper de forn que haureu posat sobre la placa. Pintau amb ou i posau l'extra que volgueu: herbes, sal, llavors...
Forn a 140º-150º uns 20 minuts o fins que estiguin dauradets. Anau en compte en treure'ls del forn perquè es poden rompre, primer deixau-los refredar una estona.

I ja veis, en una estoneta tendreu pals de pa totalment naturals i personalitzats per fer una picadeta amb els amics.

Bon profit!!!

(*) Com més fort de gust sigui l'oli, més gust tendrà el pa. Si voleu afegir un toc extra de sabor podeu posar oli amb algun sabor especial: d'herbes, picant, d'olives negres...
PD: Els diabètics en poden menjar amb moderació.

16 RECEPTES BEN ESTIUENQUES

Aquesta setmana he començat les vacances. De veres que enguany les necessitava. Tant perquè la feina enguany ha estat feixuga, com perquè la salut a finals de curs m'ha acompanyat de manera intermitent i desitjava que arribés aquest dia. Aquesta setmana per tant, no us duc cap recepta nova, necessit una miqueta de descans.

Això sí, us deix amb un recull de 16 receptes que crec que us poden servir en aquestes dates tan caloroses. Totes elles ja les he posat al blog, però de tant en quant és bo fer un repàs per veure el que hi ha fet, i per tant, el que encara queda per fer. Com us deia, aquestes receptes que us pos en aquesta entrada són ideals per fer-les durant aquestes setmanes de calor i de nins avorrits que no saben on s'han de posar. Pitjant amb el ratolí sobre el nom de cada recepta anireu directament a ella:

1- Cupcakes de gin amb llimonada: fa poques setmanes d'aquesta recepta, però és una combinació que no pot faltar a l'estiu.

2- Paquetets de mango i pinya: hi ha res més refrescant que aquestes dues fruites juntes?

3- Estrelles de formatge: una bona opció per dur a qualsevol sopar amb els amics. No en quedarà ni una!

4- Bols de xocolata: amb un bon gelat a dins no tendrà rival!

5- Merengues de llima: fàcils de fer, duren setmanes en bones condicions.

6- Bialys: podeu viatjar a New York? Jo tampoc, però amb aquesta recepta hi som una mica més a prop.

7- Pink lemonade: res més refrescant que una bona llimonada rosa! Assegurat!

8- Panada de salmó occitana: bona de fer, senzilla, ràpida i deliciosa. Perfecte per endur-se-la a qualsevol picnic.

9- Mug cake de vainilla i xocolata: una bona opció quan us vengui una cosa dolça de gust però no tingueu ganes d'encendre el forn.

10- Pastissets de xocolata i taronja: quedareu molt bé en una festa si presentau aquests pastissets, i podeu farcir-los del sabor que més us agradi!

11- Monkey bread pizza: teniu per casa nins avorrits? Els tendreu entretinguts una bona estona tallants, farcint, empaquetant, col·locant...

12- Cupcakes de llima i coco: si els feis versió mini seran  el complement ideal a qualsevol berenar d'estiu.

13- Pastissets de kiwi: a l'estiu aquest tipus de pastissos són fantàstics. El millor? Podeu posar qualsevol fruita, la vostra preferida!

14- Púding d'estiu: de veritat, no m'esperava que fos tan bo com va ser. Acompanyat de gelat de iogurt o de vainilla seran les postres insuperables!

15- Key lime pie: pastís de llima! Més fàcil impossible! Però guardau-lo a la gelera ben fresquet perquè du nata.

16- Cupcakes de xocolata i baileys: aquesta no és precisament una recepta molt estiuenca... però voleu dir que algú dirà que no a la xocolata "amb xispeta"?

Promet tornar amb noves receptes en breu!

Passau unes bones vacances!!!

BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK...)

Si, avui ens posam una mica "americans". En concret, de la costa est d'Estats Units. New York!!! 

Fa unes setmanes, cercant llibres de cuina per internet en vaig trobar un que me va cridar l'atenció: Nueva York. Las recetas de culto de Marc Grossman. Tracta sobre cuina típica americana. La que veim a les pelis, i a mi, totes aquestes coses m'encanten... No hi puc fer més. Vaig cercar unes quantes crítiques i quan vaig veure que tothom en xerrava bé, me vaig decidir del tot.

El vaig comprar a Barcelona per les vacances de Pasqua i estic enganxada a les seves fotos. M'encanta! Hi ha receptes de les típiques (i que pens posar en pràctica algun dia): cheeseburger, donuts, bagels... Però també n'hi ha d'altres que no coneixia de res. Entre elles aquests bialys. Els bialys venen a ser cosins dels bagels, però no s'han de bullir abans de coure, no tenen forat i en el seu centre duen un farcit ben original.

A més, el llibre posa el farcit típic d'aquest panets, pel que n'he fet una adaptació i... vaja, que he dinat d'un d'ells i n'hagués menjat dos o tres! Molt bons! L'aspecte pot ser no és del tot el que hauria de ser, però ja aniré practicant amb la forma. Va, deix de posar-vos les dents llargues i vos pos la recepta.

Ingredients pels bialys (en surten 6):

- 400 gr de farina

- 25 gr de llevat fresc

- 1 cullerada de sal
- 1 cullerada d'oli
- 1/4 de l. d'aigua tèbia

Per la guarnició:

- 3 cullerades d'oli d'oliva
- 150 gr de ceba
- 1 cullereta de llavors de rosella
- 1 cullereta de sal
- prebe bo

Comencem!

1- Mesclau la farina, la sal i el llevat en un recipient. I per separat mesclau l'oli i 'aigua.

2- Afegiu el líquid als sòlids i mesclau durant uns 10 minuts. La pasta tornarà elàstica i enganxosa. Aquesta tasca la podeu fer a mà, però si teniu un robot de cuina vos estalviarà moooolta feina.

3- Posau oli a les parets i a la base d'un recipient i posau-hi la pasta a dins, tapat amb plàstic. Ha de reposar fins que hagi doblat la mida.

4- Quan hagi doblat la mida, feis sis bolletes i posau-les sobre un paper de forn. Se vos enganxarà a les mans, per tant vos recoman untar-vos les mans en oli. Deixau-les reposar una horeta, més o manco.

5- Mentre, preparau la guarnició que anirà a sobre. Posau en una pella: 2 cullerades d'oli, la ceba tallada ben petita, les llavors de rosella i sofregiu-ho tot. Rectificau de sal i prebe bo si trobau que fa falta.

6- Pitjau la part central de cada bolleta fent com un cràter, i posau un poc del sofregit de ceba que heu fet.

Forn a 225º, uns 10-12 minuts o fins que els bialys estiguin una mica daurats. Estaran cuits quan en tocar-los sonin a buit.

El farcit l'he fet una mica a la meva manera, ja que no he trobat tot el que deia al llibre, però vaja, jo ho he trobat boníssim!

Farcit:

1- Obriu els bialys i posau unes fulles d'enciam sobre la base.

2- Feis una mescla de bonítol (un potet petit, i eixugau tot l'oli que pogueu), una bona cullerada de maonesa, dues cullerades i mitja de nata, i la ceba que vos hagi sobrat de guarnir els bialys. Posau aquesta mescla per sobre de l'enciam.

3- Per acabar, tallau rodanxes de cogombres envinagrats i posau-les per sobre del bonítol. Tapau amb la tapadora del bialy... i no espereu! A menjar!!!

Ja me contareu si vos ha agradat!

Salut!

MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la "pastisseria salada" era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m'esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.

I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l'Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n'hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre "Delicias para compartir" té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes...

D'entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada... I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M'encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.

He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que...

Ingredients:

- 50 gr de ceba vermella

- 1 escalunya petita

- 350 gr de farina

- 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)

- 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l'he posat fresc)

- 4 culleretes de llevat en pols

- 1 i 1/2 culleretes de sal

- 1 cullereta d'orenga

- 80 ml d'oli d'oliva suau

- 2 ous

- 250 ml de llet

Pas a pas:

1- Picau l'escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l'oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!

2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l'orenga. Mesclau-ho bé tot.

3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l'oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l'oli del fregir.

4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d'anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.

5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.

Forn a 190º, uns 20-25 minuts.

I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!

Bon profit!!!