Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tomàtiga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tomàtiga. Mostrar tots els missatges

GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I "NACHOS" CASOLANS. PICADES D'ESTIU (V)


Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d'aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,... Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!


Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d'estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als "nachos". 


De guacamole n'havia fet altres vegades. De "nachos" no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels "nachos"

Ingredients:

- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d'oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar

Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l'oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d'aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d'un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l'ajuda d'una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l'altre ja s'han cremat!


Anem amb el guacamole

Ingredients:

- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d'una llimona

Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d'alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!


Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d'alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!


Fins la pròxima!

PD: Convé fer els "nachos" el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d'un dia per l'altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!
PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.
PD3: La polenta l'he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.
PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.
PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l'ou en podeu menjar!!!!!!

CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D'ESTIU (II).


Voleu una altra recepta d'estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.


Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d'albercocs, prunes, taronges... inclòs de magranes agres!


El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar... I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l'hivern s'agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.


De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres... de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d'all (aquesta no l'he provada de fer... no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l'èxit d'aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte... et voilà!

Voleu la recepta? Anem!

Ingredients:

- 1 kg de tomàtigues cherry netes
- 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
- el suc d'una llimona
- 1/2 tassó d'aigua

Pas a pas:

Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s'enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d'enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n'he fet 1,4 kg, i l'he tenguda un poc més d'una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d'una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.


Bon profit!

PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT


Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l'art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars... I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s'autoanomenava) i que durant molt de temps s'ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s'ocupa de l'art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d'aquesta darrera.


L'alboronia és un plat d'origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l'albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s'afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!

Aquí teniu els ingredients:
- 3 albergínies
- 1/2 kg de carabassa
- 1/4 kg de pebrots verds
- 1/2 kg de tomàtiga
- 1/2 kg de ceba
- 3 codonys
- oli
- vinagre
- sal i pebre bo



Mirau si és fàcil:

1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d'oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).

2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n'heu d'afegir. Quan s'hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l'alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s'estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.

3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d'entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l'alborina sobre elles.


Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits... però les vegades que he fet l'alboronia m'ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.


Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!


Salut i bon profit!

PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!