Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llima. Mostrar tots els missatges

GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I "NACHOS" CASOLANS. PICADES D'ESTIU (V)


Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d'aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,... Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!


Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d'estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als "nachos". 


De guacamole n'havia fet altres vegades. De "nachos" no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

Anam amb les receptes?

Pels "nachos"

Ingredients:

- 200 gr de polenta
- aigua
- 1 i 1/2 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 2 i 1/2 cullerades d'oli
- paprika i caiena
- més oli, sal i caiena per pintar

Preparats?

1- En un bol mesclau la polenta, l'oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d'aigua.

2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d'un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l'ajuda d'una espàtula.

4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l'altre ja s'han cremat!


Anem amb el guacamole

Ingredients:

- 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
- 2 tomàtigues petites
- 1/2 ceba petita
- caiena
- sal
- 1 cullereta de coriandre ben picat
- el suc d'una llimona

Mans a la feina:

1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

3- Mesclau a la pasta d'alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!


Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d'alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!


Fins la pròxima!

PD: Convé fer els "nachos" el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d'un dia per l'altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!
PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.
PD3: La polenta l'he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.
PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.
PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l'ou en podeu menjar!!!!!!

"PETONETS" DE MERENGA DE LLIMA


Les fotos de la recepta d'avui no són perfectes ni molt manco. Acab de començar el curs Superstar de na Jackie Rueda, i encara estam per les lliçons de "com utilitzar la càmera de manera manual", per tant em toca practicar, però avui no en tenia ganes.


Del que sí tenia ganes era de celebrar. I de celebrar amb color verd! Per què? Doncs mirau, mai he estat del color verd. Si mir el meu armari no trobaré moltes peces de roba d'aquest color. Però d'uns anys ençà, el verd ha estat molt present dins la meva vida i dins del col·lectiu al qual tenc l'honor de pertànyer, el de professors i mestres.


Hem duit aquest color amb tota la nostra dignitat per reivindicar tot allò en el que creim i que intentam transmetre als nostres alumnes, i és a pensar per ells mateixos, a creure en ells. És una cosa molt complicada, però som el mirall en el que es miren molts d'ells i per tant havíem de fer un bon paper.


El cas és que des d'ahir vespre crec que el nostre vestuari tornarà a canviar i a omplir-se d'altres colors! Cosa que m'encanta! I per celebrar-ho... Alguna cosa dolceta (i verda) per llevar-nos el gust de totes les experiències amargues per les que hem passat.

Per la merenga, ingredients:

- 220 gr de sucre blanc
- 4 blancs d'ou
- essència de llima
- colorant verd en pasta

Pas a pas:

1- Posau els blancs i el sucre a bany Maria i foneu el sucre fins que ja no tengui textura i estigui ben fus. No heu de notar cap granet de sucre. Ho podeu anar tocant amb les mans, estarà calent però no cremarà.

2- Preparau una màniga pastissera amb una boquilla amb un dibuix molt obert. Amb un escuradents, agafau una mica de colorant i feis línies verticals (3 o 4) repartides per l'interior de la màniga,

3- Quan la mescla de blanc d'ou i sucre ja estigui llesta, posau-la a la batedora de varetes i pujau la merenga. Quan estigui pujada, afegiu l'essència de llima, en això no us puc dir quant, però amb unes quantes gotes n'hi ha suficient. Estarà ben pujada quan en treure les varetes facin una espècie de "pico" i tengui cos.

4- Posau un paper de forn o les planxes de silicona sobre la placa del forn.

5- Posau la merenga dins la màniga pastissera. Acostau-vos al paper i anau fent petits merengues. Els primers segurament sortiran blancs, però els demés ja sortiran amb línies verdes (amb un estil a lo "Meringue girls").

Forn a 90º-100º, durant aproximadament 1 hora. Estaran llests quan en tocar-los amb el dit estiguin dur per fora i es desenganxin sense cap problema. 


PD: Guardau-los en un pot de vidre.
PD2: Aquest dolç és moooolt agraït ja que el podeu fer i guardar-lo durant algunes setmanes i no torna dolent.

CUPCAKES I MINICUPCAKES DE COCO I LLIMA


Tota aquesta història dels cupcakes ve ja d'enrera. Però no va ser fins que es va emetre "Sex and the city" que per aquí vàrem començar a veure aquests petits pastissets. En aquesta escena que us pos aquí surten dues de les protagonistes menjant un cupcake davant la famosa Magnolia's Bakery.


I de pastisseries famoses pels seus pastissos, i també pels cupcakes n'hi ha unes quantes. Una d'elles seria aquesta que us he dit abans, la famosa Magnolia's Bakery de Nova York. Altres, de les més conegudes, són de Londres: la Primrose Bakery, la Hummingbird Bakery (que també és un tipus de cupcake, que a mi no m'agrada massa) i el Lola's Cupcakes.


I precisament d'aquesta darrera pastisseria és d'on he tret la base d'aquesta recepta. Segons el llibre, escrit per Victoria Jossel i Romy Lewis, aquest cupcake el varen crear al Lola's pel dia de la mare, perquè segons elles, a totes les mares els agrada el coco i la llima. Jo tenc les meves reserves sobre aquesta afirmació, però vaja, elles sabran. 


La qüestió és que he canviat unes quantes coses de la recepta, i esper que així us agradi.


Ingredients:

Pels cupcakes:
- 70 gr de farina
- 1 culleradeta de llevat en pols
- 1 pessic de sal
- 70 gr d'ametlla en pols (o farina d'ametlla)
- 160 gr d'oli d'oliva suau
- 200 gr de sucre
- la pell i el suc d'una llima
- 150 gr de coco ratllat

Per la crema:
- 200 ml de nata
- 250 gr de mascarpone
- 200 gr de sucre en pols 
- la pell ratllada i el suc d'una llima
- unes gotes d'aroma de llima (*)

Pas a pas:

1- Mesclau la farina de blat, la d'ametlla, la sal i el llevat en pols en un bol.

2- A la batedora de varetes posau-hi l'oli i el sucre. Ha de quedar tot ben mesclat.

3- Quan estiguin el sucre i l'oli ben mesclats, afegiu la mescla de farines. Bateu fins que estigui tot ben integrat. En aquest moment, afegiu els ous un a un.

4- Quan els ous estiguin ben integrats a la mescla acabau d'afegir tots els altres ingredients: el suc i la pell de la llima i el coco ratllat.

5- Posau la pasta dins les càpsules, sense passar-vos dels 3/4 de la capacitat.

Forn a 170º, uns 20-25 minuts, o fins que en punxar amb un escuradents surti ben net.


Per la crema de llima:

1- Per una banda bateu el mascarpone, la pell de llima i el sucre fins que estiguin ben integrats. Afegiu el suc de la llima, i les gotes d'aroma de llima si en teniu.

2- Par l'altra, pujau la nata.  Quan tengueu les dues coses preparades, ajuntau-les i mesclau-les amb espàtula i amb moviments suaus.

Posau la crema en una màniga pastissera amb una boquilla rodona i decorau els cupcakes. Si voleu, posau per sobre un poc de coco ratllat i pell de llima ratllada.

Molts d'anys mamis!!!


PD: Degut a que no només duen farina, si no que duen altres sòlids més pesats, els cupcakes no pugen excessivament, però  queden molt esponjosos. Per tant, si vos passat una mica en omplir les càpsules, aquesta vegada no tendreu problema, no vessaran.
PD2: Perdó per unes fotos tan tosques, però aquesta setmana tenc una bona contractura a l'esquena i no tenia moltes ganes de fer moltes històries per les fotos. 
(*) Opcional.


PASTÍS DE LLIMA


No m'agrada fer coses massa complicades. Crec que si heu vist les entrades anteriors del blog ho haureu comprovat. Amb això no vull dir que no m'agradi entretenir-me en la decoració dels pastissos o en fer-los d'una altra manera més original. Però si la recepta és massa complicada... ni m'ho plantejo.



Des de fa més d'un any faig una col·lecció en fascicles de Planeta de Agostini sobre pastisseria. En ells s'expliquen algunes receptes i la manera en que es poden decorar. Evidentment sempre es pot fer d'una altra manera, i la majoria de les vegades només agafo les indicacions com a suggeriments, i faig les coses d'una altra manera. A la meva manera. Sí, som així de rebel! 



En aquesta ocasió però, la recepta és taaaaan senzilla i la decoració és tan bàsica que no he canviat absolutament res. I està per llepar-se els dits!

Primer de tot els ingredients:
- 12 galletes tipus "Digestive"
- 55 gr de mantega fusa
- 400 gr de llet condensada
- 3 vermells d'ou
- el suc i la pell de 4 llimes
- 300 gr de nata per muntar
- 1 cullereta petita de sucre en pols

Posem mans a l'obra!

1- Picau bé les galletes. Dins la Thermomix no duren senceres ni un sospir! Un cop estiguin ben picades, mesclau la mantega fusa. Engreixau el motlle on fareu el pastís i repartiu la mescla. Aplanau-la bé amb l'ajuda d'una forqueta o de la mà.

2- Posau el motlle dins el forn durant uns 10 minuts a 160º.

3- Mentre, bateu bé els vermells d'ou. Un cop estiguin ben batuts afegiu la llet condensada i mescleu tot molt bé. Ratllau la pell de les llimes i exprimiu el suc i afegiu-ho a la llet condensada i els vermells d'ou.

4- Vesau aquesta mescla dins el motlle sobre la galleta picada. Escampau-ho i allisau-lo amb l'ajuda d'una espàtula.



5- Tornau a posar el motlle dins el forn i li heu de deixar 15 minuts.


Un cop estigui fet, l'heu de deixar refredar dins la gelera unes quantes hores. Si podeu, és molt millor deixar-la tota la nit.

Per decorar, muntau la nata i en estar muntada afegiu el sucre i mesclau-lo amb una espàtula amb molta cura.



I llest! Fàcil, no?

 

PD1: Aquesta recepta és molt bona d'adaptar per a celíacs, ja que només s'ha de tenir en compte que s'han de canviar les galletes de tipus Digestive normals per unes sense gluten.
PD2: Per a diabètics la cosa es complica un poc ja que la llet condensada du molt de sucre, però en aquesta pàgina he trobat una recepta per fer-la casolana i no hagueu de passar pena.